El canvi climàtic a Catalunya

El clima és un sistema format per la radiació solar, la rotació de al Terra, la composició química de l’atmosfera i les variacions físiques dels oceans. També el formen part el glaç, la neu i la superfície terrestre. Tots aquests elements es relacionen per intercanvis energètics que originen el clima de les regions més o menys grans.

Aquests elements condicionen el clima mundial tot:

• Modificant la composició de l’atmosfera o afectant l’energia solar i l’energia infraroja
• Alterant les propietats de la superfície terrestre
• Reordenant la calor d’una regió a l’altra degut als moviments de l’atmosfera o els corrents marins

Aquestes condicions augmenten la radiació a l’atmosfera i les temperatures. Es preveu també un clima més àrid en algunes zones i més humit en altres. També una pujada del nivell del mar. També afectaria molt greument a la societat, amb efectes catastròfics.

Obviament el clima varia de forma espontània per diverses raons i ja canvia en períodes llargs com ho fa de canvis sobtats, és a dir, períodes més curts.

CAUSES

CO2 i altres variacions de gasos hivernacle

Els gasos que més abunden en la influència de l’efecte hivernacle són el CO_2, el CH4, el N₂O, el vapor d’aigua, l’ozó i els halocarbons. Els quatre primers apareixen de forma natural a l’atmosfera, els altres hi apareixen de forma més artificial.

Circulació dels oceans

La circulació atmosfèrica (vents) i els corrents oceànics transmeten calor dels tròpics cap als pols. Als pols l'aigua freda, més densa, s'enfonsa i viatja a través dels oceans cap a zones més càlides. Gradualment s’escalfa, es torna menys densa i es barreja a la superfície. Llavors s’enretira cap als pols. Molts processos poden canviar aquest patró de circulació, canviant així el clima regional o, fins i tot, mundialment.

Efecte dels oceans sobre els gasos hivernacle

El CO2 de l’atmosfera i el CO2 dissolt arriben a un punt d'equilibri a la superfície dels oceans. Els canvis a la circulació dels oceans i a la seva composició química i biològica han canviat aquest equilibri. Aquests canvis poden afectar el clima absorbint CO2 o alliberant-lo més lentament a l’atmosfera.

Erupcions volcàniques

Una erupció volcànica pot enviar cendra i gasos rics en compostos de sofre a l'atmòsfera Les erupcions grans arriben a l'estratosfera mitjana  a uns 30 quilòmetres d'altura.  Una erupció volcànica massiva pot refredar la Terra durant un o dos anys.

Variacions solars

El Sol és la font d’energia per al sistema climàtic de la Terra. Alguns científics sospiten que gran part de l’escalfament en la primera part del segle 20 va estar lligada a l’augment en la producció d’energia solar.

En els temps d’abans els canvis del Sol eren realment difícils de mesurar, però sembla que amb els canvis de producció d’energia solar han estat petits durant l’últim milió d’anys.

Variacions orbitàries

L'efecte de rotació que realitza la Terra i les diferents temperatures entre els oceans provoquen el moviment dels aires atmosfèrics. Es teoritza que els canvis climàtics del nsotre planeta sónd eguts a les variacions en l'angle del pla de rotació de la Terra.

EFECTES 

En el clima

• Augment de temperatura mitja de 0.76ºC.
• Augment de la quantitat mitjana de vapor d’aigua continguda a l’atmosfera. 
• Augment de la temperatura mitjana de l’oceà fins a fondàries de 3000 m degut a l’absorció de més del 80% de calor afegit al sistema climàtic.
• L’extensió de gel a l’Àrtic ha disminuït un 2,7% per dècada des de 1978. A l’estiu aquest percentatge augmenta.
• La cobertura màxima de neu a l’hemisferi Nord ha disminuït un 7% des de 1900. A la primavera creix.
• Degut a a que la neu es fon, augmenta el nivell del mar en 1,8mm/any.
• Variació de temperatura, disminuint els dies i nits freds per més càlids.
• En algunes regions s’han observat sequeres més intenses i duradores, i en altres, un increment d’episodis de pluges fortes. En algunes zones hi ha una clara tendència de la precipitació que pot ser positiva (per exemple al Nord d’Europa) o negativa (per exemple a algunes zones Mediterrànies).
• S’ha observat un augment de l’activitat dels ciclons tropicals intensos.
• Variacions dels tornados, calamarsa, llamps o tempestes de sorra.

En la flora:

És d’esperar que l’augment de la temperatura i de la sequera prevista pel  canvi   climàtic   comportarà   canvis   en   la   distribució   actual   dels

boscos. Tot i això, aquests canvis afectaran de manera diferent segons les espècies vegetals i en cada cas segons la fase de desenvolupament en que es troben.

Les   fagedes   i   els   boscos   caducifolis   humits seran els boscos més afectats pel Calvi climàtic. 

L’augemnt de temperatura produirà una disminución de la humitat ambiental, factor important pel seu desenvolupament.

L’augment general de les temperatures  afavorirà l’expansió d’altres tipus d’arbres a costa de la reducción de boscos caducifolis.

L’aridització del clima afavorirà el desenvolupament de les espècies arbustives

amb menys necessitats d’aigua i més resistents a la sequera. Alhora també la

intensificació   prevista   d’algunes   pertorbacions     com   els   incendis,   i

l’abandonament   dels   conreus   a   causa   de   la   reducció   de   la   productivitat,

provocada per la reducció de la disponibilitat d’aigua, afavorirà l’extensió dels

matollars i brolles mediterrànies, amb canvis en la seva composició florística i

en la seva distribució.

Els efectes del canvi climàtic sobre la vegetació herbàcia vindran determinats

sobretot   pels   canvis   en   la   disponibilitat   d’aigua,   que   comportarà   canvis

importants   en   la   composició   florística   i   el   desplaçament   de   les   comunitats mesòfiles per les xeròfiles.

La fauna

Es poden observar ocells que hivernen en llocs on no era habitual, d’altres que han canviat les rutes migratòries i d’altres que busquen espais nous per criar. Estudis recents han detectat que el canvi climàtic també afecta els insectes i que algunes erugues neixen abans del que ho feien habitualment. Si els ocells que s’alimenten d’aquestes erugues no avancen prou la seva migració, tant ells com els seus pollets

tindran problemes per alimentar-se.

L’isard és una espècie que podria notar de manera més important l’impacte del canvi climàtic a les nostres terres. El principal motiu és la deducció que el canvi climàtic farà que augmenti el grau de clima extrem.

Les espècies que menys rebran l’impacte del canvi climàtic possiblement siguin animals oportunistes com ho són el porc senglar o la guineu. Aquests animals estan adaptats en part al canvi climàtic ja de bon principi, ja que ho aprofiten tot; així que sí que el patiran, com totes les altres espècies de la Terra.

SOLUCIONS

Primer és important saber que la solució al canvi climàtic és cosa de tots. És un tòpic que nosaltres mateixos hem creat i doncs, nosaltres som qui hem de trobar la conseqüent solució.

Com hi podem contribuir?

Fer un bon ús de l'aigua

És important no malbaratar-la ni contaminar-la.

A saber:

És important saber que amb cada descàrrega de la cisterna es llencen uns 9 litres d'aigua.

És preferible no banyar-se, s'estalvien 272 litres si ens dutxem.

Per tal de no contaminar, és important evitar lleixius, salfumants i neteja-forns.

Fent un bon ús de l'energia

És important aprofitar i rendibilitzar l'energia. També utilitzar bombetes de baix consum i obtenir electricitat per mitjà de recursos poc contaminants (aire, ones, marees, vent i sol).

A saber:

6 bombetes de 100 qw, emeten 1kg/dia de CO2. Per contra 6 de baix consum, n'emeten 200/dia.

Aparells com la tele sempre gasten energia.

Millorant el confort a casa

És important ventilar les llars, aprofitar els avantatges de la llum del dia i regular el termòstat.

Una solució econòmica i ecològica ñes aprofitar l'energia solar i el vent, i també fer un bon manteniment dels aparells.

Fent un bon ús dels aparells domèstics
És important estalviar energia, evitar el malbaratament i aprofitar la llum natural quan sigui possible. S'hauria d'utilitzar l'aigua calenta i l'aire acondicionat amb moderació i també evitar posar la calefacció a una temperatura gaire alta. També utilitzar aparells eficients energèticament.







Col·laborant amb la gestió de residus
És important assabentar-se de com fer una recollida selectiva:
Paper i cartró al contenidor blau, vidre al verd, envasos lleugers al groc; i als contenidors verds que tots coneixem les restes orgàniques, plantes, suro, tovallons de paper...









Desplaçant-nos eficientment
És important donar prioritat a moure's caminant o en bicicleta o també utilitzant transport públic, i evitar el privat, així reduint l'emissió de gasos a l'atmosfera.






També són bones idees evitar la desforestació, exigir lleis que redueixin l'emissió de gasos, promoure tecnologies eficients i/o promoure les energies renovables.